Pàgina:Pensaments (1912).djvu/94

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.
96
J. Leopardi

no escassegen, sinó que són tant comuns, que estic per dir que la cosa més rara en la societat es trobar un ome que verament no sigui, com se diu, un original. No parlo ja de petites diferencies d'ome a ome : parlo de qualitats i de maneres que seran propries d'un i que per als altres resultaran extranyes, estrambotiques, absurdes. I dic que rares voltes te passarà que, tractant llargament amb una persona si molt convé cultissima, no descobreixis, en ella i en ses maneres, més d'una extravagancia o absurditat o raresa tal que no 't meravelli. Ad aquest descobriment hi arribaras més aviat en altres que en els francesos, potser més aviat en els omes ja fets i vells que en els joves, els quals moltes vegades fan consistir l'ambició llur en el portar-se de conformitat amb els altres, i, si són ben educats, aduc solen posar-hi tot llur esforç. Emperò, més aviat o més tard, descobriras això en la majoria d'aquells amb els quals tractis : tant varia es la natura, i tant impossible es a la civilisació, que tendeix a uniformar els omes, el vencer, al cap i a la fi, la naturalesa.

XCVIII

 Semblant a la sobredita observació es la