Pàgina:Pensaments den Gœthe (1910).djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.



Res hi ha més repugnant que això que se'n diu una majoria: perquè 's compon d'uns quants capitosts de força, dels pillets que'i cerquen llurs conveniencies, dels febles que s'hi deixen assimilar i de la massa que va seguint sense saber poc ni molt de que's tracta.


El matematic no es un perfecte matematic sinó en quant es també un ome perfecte, en quant posseeix el sentit de la bellesa de la veritat; perquè ans que tot li cal una actuació solida, transparent, clara, pura, delicada, fins elegant. En una paraula, s'ha d'assemblar a La Grange.


La matematica, com la dialectica, es un orguen del més alt sentit interior: però en el seu exercici es un art igual al de la eloqüencia; perquè per un i altre es tot qüestió de forma, essent-