Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/12

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


grima, doncs, que m surt del cor, sobre la seva tomba, i la seguretat de que mai serà oblidat, es lo unic que podem dir els seus amics en aquests moments suprems.


(Del Diari Català corresponent al 5 d'Agost de 1880.)