Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat validada.


nya associació no ve explicada en les frases subsegüents:

Vestida de dol,

cosa que sols podia esser aplicable a la lluna a Castella a principis de l'Edat Mitjana, quan era simbol de dol el color blanc.
 Al fi vaig trobar lo que crec la solució del geroglific (tal vegada, repeteixo, exagerada) de la següent manera:
 En el mateix any passat, una nit d'istiu, anava Rambla avall, quan vaig notar que un agrupament de curiosos, en la plaça del Teatre, miraven am fixesa un punt del cel. L'instint d'imitació m'hi féu també alçar els ulls, i vaig compendre la seva curiositat: hi havia eclipsi de lluna.
 Estava ja l'astre de la nit quasi completament dintre l conus d'ombra, i m'apareixia Diana

vestida de dol.

 Vaig recordar, en efecte, aquest vers, pensant que tal vegada seria l'unic escrit en el món que pera llegitimar-se hagués de menester el concurs d'un fenomen astronomic.
 Però, pensant-hi més, m'acudí que la pruna que mai havia pogut digerir, passava també a esser explicable i a tindre relació amb el vers