Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/18

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


següent, si s'admetia que era una transformació del francès brune, morena.[1]
 No seria aqueixa, per altra part, l'unica transformació en un joc català de dita paraula francesa. El popular escarabat bum bum, a bon segur que es el francès escargot le brun, un dels 216 jocs a que suposa en Rabelais que s'entregava en sos primers anys Gargantua.[2]
 Tenim, doncs, que ls dos primers versos són únicament explicables aplicant-los a un eclipsi de lluna, i que ls dos ultims no s'oposen de cap manera an aqueixa aplicació. Considerats simbolicament, el pare i la mare poden ser la llum i les tenebres, qual lluita constitueix un dels primers mites.
 En mon sentir, doncs, dita cançó pot ser una de tantes supervivències dels antiquissims conjurs a que donava lloc l'eclipsi, que encara avui se conserven, en diferentes formes, en quasi tots els pobles de la terra.

1878.

  1. La paraula bruna també es viva en alguns punts de Catalunya.
  2. La vie de Gargantua, llibre I, cap. XXII. L'edició que tinc de les obres de Rabelais es la de Charpentier, 1868. En la publicada baix la direcció d'Esmangart (Paris, 1823), que no he pogut trobar, sé que hi ha un llarg comentari sobre ls jocs de Gargantua.