Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 »Altres, en una rodona plena de certa aigua[1].
 »Altres, en un mirall petit.[2].
 »Altres, en pedres precioses d'anells.[3].
 »I també mirant-se fixament les ungles de les mans».[4].

VII. — Procediment pera conjurar el vent

 Per creure-la curiosa transcric la següent relació del Nouveau voyagevers le Septentrion,publicat a Amsterdam en 1708.

 «Navegavem pel cercle polar artic, quan sobrevingué una gran calma prop de la costa, i anàrem a cercar a un dels bruixots del barri proper... Després que hagué desfet el darrer nus de la sort, s'aixecà un vent del NE. tant impetuós que semblava que l cel ens queia damunt i que Déu anava a castigar-nos per haver consultat als bruixots... Aquests fan veure als extrangers que ls ho demanen llurs parents i amics, tant si viuen com si han mort,

    Exactament com ho practicava a París, pera produir certs fenòmens, el Baró Du Potet, distingit metge d'aquella capital.

  1. Com ho feia Cagliostro.
  2. Com ho ha practicat el francès Cahagnet
  3. Ho fan encara alguns santons d'Africa
  4. Sobreviu aquesta practica entre ls fakirs riberencs del Ganges