i vénen el vent a la gent de mar per anar aon desitgen.»
VIII.— Les «sorts» dels pastors
Per considerar-ho relacionat am la materia de que suscintament tracto aquí, transcric la curiosa relació publicada en la Bibliothèque Ecclésiastique per M. l'Abbé Guyon[1], volum VIII, pags. 366 i següents.
En 1687 Eustaqui Visier, arrendatari a Passy de les terres de M. Le Fèvre, secretari del rei, disputà amb en Pere Hocques, son pastor, qui, en comptes de 300 lliures que li corresponien, ne pretenia 400, pretextant que l nombre de caps de bestiar que tenia al seu càrrec havia augmentat considerablement. De les paraules passaren als fets, i en Visier bastonejà al pastor, qui jurà venjar-se. Hàbil aqueix en l'art dels sortilegis i maleficis, va tirar-ne un dels més funestos sobre ls bestiars den Visier, havent mort en l'espai de dos mesos, 7 cavalls, 11 vaques i 395 moltons.
Sospitant en Visier, fundadament, de l'Hocques, acudí al tribunal de Passy, el qual instruí seguidament l'oportú procés. Pres l'Hocques, declarà haver posat una sort sobre
- ↑ Paris, Delalaine.
