Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/27

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


el bestiar den Visier, comprovant-se plenament. En conseqüencia l tribunal dictà sentencia l dia 2 de Setembre del mateix any 1687, condemnant a l'Hocques a treballs forçats a perpetuitat. Apelà l'Hocques; anaren els autes al Parlament, i el pastor fou tancat a la Conciergerie, aon prestà noves declaracions, donant per resultat la confirmació, pel Tribunal Superior, de la sentencia del de Passy, el 4 d'Octubre del citat any.
 Mentrestant la mort continuava cebant-se en el bestiar den Visier. Amenaçat aqueix d'una ruína proxima i inevitable, no trobà altre medi que fer alçar la sort o malefici causa de tot. Posat d'acord am l'escarceller de la Tourelle, aont estava l'Hocques, se trobà un forçat que, mitjansant una bona recompensa, féu parlar al pastor, qui revelà que solament dos persones del seu poble podien aixecar les sorts, nomenada l'una Bras de fer i Courte epée l'altre. Amb els vapors del vi no fou dificil conseguir que l'Hocques dictés una carta pera l primer indicant-li l'estable i la vaqueria aont estaven enterrades les sorts, però sense precisar-li l punt.
 Al rebre en Bras de fer la carta s'extranyà en gran manera del seu contingut. «Aqueix home es boig, — deia, — i si faig lo que m'encomana morirà de correguda.» La promesa