d'una bona paga vencé ls pocs escrupols que li quedaven, i posà mans a l'obra, fent abans avinent a Visier que s devia celebrar previament una missa a Sant Cactes.
Dos dies després procedia Bras de fer a aixecar les sorts. Quan hagué tancat les finestres de la vaqueria i de l'estable, entrà en ell acompanyat den Visier i d'un fill de l'Hocques
nomenat Esteve. Després de pronunciar paraules ininteligibles, pres d'una mena de vertic, anà en linia recta al lloc en que la sort
estava enterrada, la tragué i la posà en un sarró de cuiro que a l'efecte portava. Va fer lo mateix en la vaqueria; però a l'instar-li pera que entrés en un lloc immediat en el qual se presumia que hi havia enterrades altres sorts, se negà resoltament a fer-ho, pretextant que les havien posades altres pastors i que si les treia moririen tots aquests, com acabava de morir en aquell mateix moment l'Hocques. Dit lo qual encengué una foguera i cremà l sarró.
Extranyats els presents de lo que acabaven d'oir, procediren a averiguar-ho; i, en efecte, segons declaració de M. de la Motte, governador de la Tourelle, l'Hocques havia mort, pres de les més violentes convulsions, a la mateixa hora en que en Bras de fer aixecava
les sorts.
Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/28
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.