Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/30

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Lo mateix que amb els organismes vivents passa amb el llenguatge. Allí ont es continuat el contacte entre ls pobles que parlen diverses llengües, se modifiquen aquestes constantment i conserven més purs els caracters distintius en llocs isolats. Avui per avui se parla encara en un reco d'Asturies el castellà am que s'escrigué la primitiva cronica rimada del Cid Campeador, i estudiant detingudament els dialectes de l'interior d'Espanya se trobaran de segur viventes totes les diferentes evolucions de la llengua castellana.
 Desde l sigle XVIe ençà l català deu haver sofert menor nombre de variacions que l francès, ja que avui se conserven en la nostra llengua frases i locucions que eren en aquella epoca comunes a amdues llengues i que ara són quasi desconegudes en el veí país.
 Al llegir per primera vegada Rabelais vaig quedar fondament sorprès veient la facilitat am que comprenia l text sense cap necessitat de recórrer a les nombrosissimes notes dels seus comentadors, i encara podent moltes vegades rectificar-les. I era perquè les frases i les locucions quels bibliòfils s'han cregut en el dever d'explicar i traduir al francès modern pera la major inteligencia del text, existeixen quasi totes, amb escasissimes variacions fonètiques, en la moderna llengua catalana.