Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/35

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ella s perd en el mar de l'Oblit. Si té fe i la força no li manca, cedint unes vegades, altres desviant l'embat de les aigues, arriba a l'oposada rivera, i la remonta després pera soleiarse en el lloc desitjat:
 En Fortuny va ser d'aquests: sa tormentosa joventut fou una continua lluita contra l medi en que vivia; sa fe l féu arribar a l'altra platja; però quan ja am segura planta s'acostava a la somniada fita, la dura mort ne féu sa presa.
 Trista, ben trista fou sa sort; però al menys d'ell podem dir amb el poeta:

 C'est pour mourir bientòt que la flam me s'allume,
 Mais elle brille un jour sur les autels de Dieu.

 En Marian Fortuny i Marsal nasqué a Reus el dia 11 de Juny de 1838, a les sis del matí, en una casa coneguda amb el nom de la Boella, en l'arrabal de Robuster (nom, entre parentesi, que deu a un altre fill insigne de Reus, qui, essent bisbe de Lleida, féu rector de Vallfogona an en Vicens Garcia).
 Els pares den Fortuny, en Marian Fortuny i Blay, fuster d'ofici, i na Teresa Marsal, moriren d'una malaltia consuntiva en 1849, deixant els seus fills orfes i en la misèria.
 Afortunadament trobaren en el seu avi un pare, i ell fou qui, apelant a tots els humans