Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/34

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.


EN MARIAN FORTUNY

ELS SEUS PRIMERS ANYS[1]



 

Q

uan un jove sent en el seu cap la flama del geni, i anima son cor l'entusiasme per un ideal que no encerta a concretar ni à definir, si ha nascut en humil breçol veu que entre ell i la meta dels seus desitjós s'extén un ample riu de rapida corrent que es precís atravessar pera arribar an aquell cobdiciat punt que, visible pera ell sol, brilla a l'altra part.

 An aqueix riu, que no es en cap mapa, podria donar-se-li l nom de Les Circumstancies.

  Coratjós el jove s'entrega a les aigues, i procura tallar-les de dret am son cos. Si no té prou fe i prou força, cedeix a la corrent i amb

  1. Discurs llegit en la sessió necrològica que celebrà la societat «La Jove Catalunya» quan va morir el celebre pintor.