Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/33

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nosaltres). L'eruditissim La Monnoge, després de moltes investigacions, diu am to de triomf que ha descobert el significat de la misteriosa frase. Allans, segons resultava del seu estudi, era una casta de goços inglesos! Un anotador més modern, en Pau Lacroix, després de mostrar alguna vacilació, admet resoltament la traducció de La Monnoge; i, per si això fos poc encara, observa que tot indueix a creure que venants era una altra casta de goços.
 Seria util, doncs, als filòlegs francesos, l'estudi de la nostra llengua, ja que en ella podrien trobar la clara explicació de més d'un problema llingüistic. I, si no volen estudiar la nostra llengua, sapiguen al menys l'existència de la nostra patria; i, quan trobin en algun text antic citades les mantes de «Castaloigne», llegeixin en aquest nom Catalunya i no vagin a buscar, com ho va fer l'erudit Furetière, en un inverossimil «Casta lana» l'etimologia d'aquella denominació.