ocupat llavores, i quasi encara avui, per gitanos i gent de mal viure. Un dia que l'Alberich se trobava conversant a la porta de can Soberano, amb aquest i amb en Fortuny, vegeren vindré un home que, dirigint se al
metge, li digué que en una casa veína hi acabava d'haver un cas de colera.
Depressa hi anà l doctor acompanyat den Fortuny, que tenia ganes de veure-ho. Poques hores després en Fortuny, per encàrrec del doctor Alberich, començava a pintar un quadro a l'oli representant l'escena que tots dos havien presenciat. Va ser el primer que pintà. Cuidadosa i religiosament el conserven avui a casa l senyor Alberich, de quals llavis he sentit lo que acabo d'explicar-vos. Permeteume que us descriga l quadro, que mideix regulars dimensions (6 pams per 7).
Es el lloc de la trista escena una quadra am tots els seus poc agradables detalls. A la part dreta, una porta oberta comunica amb el
carrer, pel qual no hi passa una ànima, veientse sols en ell, en últim terme, una llitera portada per dos homes. En el centre de la quadra
hi ha l gitano atacat pel colera; la seva cara, en la que s pinta un dolor intens, es una obra acabada. A un costat, desesperada, hi ha sa muller, extenent al cel els seus braços, mentres la criatura que en ells portava, rellis-
Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/39
Aparença
Aquesta pàgina ha estat revisada.