18 de Maig de 1858, moria a Reus el seu avi. Coincidència estranya!
¿Per què parlar de la brillantissima i rapida carrera que féu en Fortuny a Roma, desde que, lliures les seves ales de les trabes academiques, pogué alçar el seu gloriós vol? Tots la saben.
Tots saben l'entusiasme que per tota Europa inspiraren els seus quadros tant als profans com als iniciats. Pocs ignoren que Regnault, aqueixa malhaurada esperança de la França artistica, escrivia al sortir del taller de l'insigne fill de Reus: «Ah Fortuny! Tu m'empêches de dormir!». Molts saben que un dels primers critics francesos deia den Fortuny que tenia totes les grans qualitats de tots els grans pintors sense tindré cap dels seus defectes, i que tots els pintors el reconeixen com el primer colorista de l'escola moderna.
El distingit escriptor Madrazo ha consagrat un bellissim article a la vida íntima del seu parent Fortuny durant els últims anys de sa curta vida.
Encara avui l'art porta dol, i el portarà llarg temps.
L'Ajuntament de Reus ha demanat a la viuda d'un dels seus més egregis fills la paleta ab que pintava, pera posar-la a la sala del
consistori de nostra casa de la ciutat. En una
Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/43
Aquesta pàgina ha estat revisada.
