Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/51

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bils en els seus llocs amb evidentes mostres d'entusiasme; van fer-se quantioses juguesques entre ells a favor o contra ls dos antagonistes; dos policemen que van córrer a deturar per la brida als cavalls van ser xiulats horrorosament per la concurrencia, fins a l'extrem d'haver de desistir del seu propòsit als crits de: — Respecteu la juguesca. Hi ha juguesca! Hi ha juguesca!
  Els cavalls van continuar amb insensata rapidesa la llur marxa; faltaven no més algunes passes pera que l cotxe s'estimbés en lo més pregon del riu; les persones que anaven dintre extenien inutilment els braços fòra de la portella demanant auxili; el public esperava amb ànsia l desenllaç; aquell que havia proposat la juguesca s fregava les mans calmosament i rebia les enhorabones dels presents i preparava ja la seva cartera pera apuntar en la secció «a cobrar» cent lliures a càrrec d'Edward Mac-Murphy; quan de sobte, burlant les esperances de tots, un cavall va embolicar-se amb un dels cables abandonats aprop de la rivera, arrocega en la caiguda l seu company, i el cotxe va salvar-se així d'una catastrofe segura.
  —Visca! Visca!—van exclamar els partidaris i els que havien jugat a favor de l'Edward, i aquest, am molta sang freda, embutxacava