Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/52

un bitllet de cent lliures que acabava de donarli l seu contrari, mentres els amics d'aquest discutien a cops de puny amb alguns exaltats de la part contraria la legalitat del desenllaç.
  L'Edward, després de posar una creueta, en la seva cartera, al costat de l'ultima juguesca, va dirigir-se a poc a poc allà on s'havia aturat el cotxe, pera oferir els seus respectes als que l'ocupaven.
 Aquests, que eren senyores, havien saltat a fòra, i, tot just salvades d'un perill, se veien en un altre pitjor: el d'esser ofegades per la gent que les rodejava. Un inglès de patilles i cabells roigs, petit, grassó, de nas excessivament vermell, cobrint el seu cos petit amb un frac minuciosament abotonat que li arribava fins als peus, va oferir-los, aixecant-se de puntetes pera dir-los-ho a l'orella, cinquanta lliures pera ensenyar-les a compte i meitat; un jove alt i secardi, dibuixant de The Illustraled London News, prenia sobre l terrer un croquis a corre-cuita i acceptava cinc schelins d'un fideuer pera que posés l'anunci de la seva indústria en una de les cases que havia de dibuixar; alguns concurrents frenètics, nois espellifats i dònes de la vida, les insultaven perquè no havien sabut animar an els cavalls; lo restant de l'ilustrat public rodejava ls dos cavalls, que alguns tractaven d'aixecar, jugant-se