Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/65

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


record li permetria fer-se una idea més bella de la felicitat, de la mateixa manera que tots hauriem de venerar la fosquedat, ja que solament per ella comprenem la bellesa de la llum.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Conten que Alfons el Savi deia que si ell hagués assistit en persona a l'obra de la creació del món, aquest hauria sortit molt més bo.
 No sé l que s proposava fer en tal cas aquell rei modest; el que sé es que si jo m'hagués trobat ont ell desitjava, abans que l celebre buf domiciliés l'ànima dins el fang tot just pastat, hauria proposat que sel dotés d'un verniç espiritual que, així com el nitrat de plata solament al raig dóna llum, així solament fos sensible a la felicitat i al plaer.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Una de les condicions necessàries pera no ésser oblidat per la posteritat es tenir un nom curt, sonor i clar: Newton, Dant, etc.
 Pobre d'aquell que s digui Goicoerretechea! L'alè s fadiga pronunciant-lo, quan l'orador, l'aire dels pulmons estroncat, acaba un període citant homes celebres. La por de pronunciar-lo malament impedeix citar-lo sovint