Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/66

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


en l'oratoria i adhuc en la conversa. Les seves dimensions extremades fan que no pugui cabre en un medalló d'arc de triomf.
 Cap viscaí pot ésser celebre.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Quan sabem que algú ns ha alabat, que ha dit que valiem molt, la primera cosa que sens acut (es a dir, la segona, perquè la primera es creure-ho) es concedir an aquell individu un talent que abans no li fèiem. Fins a tal punt som immodestos.
 Si x fos = 0, l'elogi, 10, valdria 10 X 0 = 0. Suposant nosaltres x = 100, l'elogi es: 10 X 100 == 1.000.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 L'home desitja sempre vehementment dilatar, amplificar la seva existència, viure dins molts i molt, dins l'espai i dins el temps. Aquest afany, superior a tots els de la vida, que fa oblidar l'amor de la dòna, dels fills, de la patria, se diu afany de gloria. Que s burlin d'ell enhorabona ls homes que s diuen positius, car ells mateixos són esclaus d'aquest afany, o li paguen, al menys, tribut. El comissionista més vulgar sent, tot entrant dintre