Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/67

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


l'Alhambra o dintre un altre monument, el desig d'escriure o gravar el seu nom insignificant sobre la paret. Comprèn que es l'unica manera d'arribar ell a la posteritat: l'unic bocí de gloria que pot obtenir es associar el seu nom an alguna cosa admirada.
 El vell pagès català més egoista, quan sent, enfonsat en el seu rustic seient, vora la llar de foc, nomenar per incidència en Manso, se redreça i no pot contenir-se i ha d'exclamar: «Jo l vaig conèixer», o bé: «Me va extrènyer la mà», i amaga l seu orgull endegant amb el bastó les brases insegures de la llar.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 L'home es lliure! A l'istiu i a la primavera hi ha molts més suicidis que a la tardor o a l'hivern.

 Són a la primavera més abundants els suicidis per amor?

 Si relliscant la pedra del cim o desprenentse d'una volta adquirís de sobte coneixement, potser creuria que la seva marxa es lliure. Si en l'acte de despendre-s del núvol adquirís la gota d'aigua sobtada intelligencia, potser creuria que la seva caiguda no es caiguda, sinó