Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/69

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Existeix una llei històrica?
 L'error capital ha estat, al meu entendre, considerar l'home com un ésser excepcional, regint-se per lleis apart.
 Si no creiem en la llibertat humana, hem de creure que les lleis historiques són lleis naturals i, per consegüent, fatals.
 Si creiem en la llibertat humana, podem, si ns-e sembla bé, llegir narracions de fets passats, però mai intentar deduir res absolutament d'ells pera l'esdevenidor.
 O la llibertat, i en aquest cas no existeixen lo que sen diu lleis de l'historia, o la fatalitat, anomeneu-la Providencia o com volgueu, i en aquest cas seran certes les lleis, però no la llibertat.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 L'home de la natura viu i respira encara en l'home de la botiga, i molt sovint aquest se veu obligat a fer grans esforços pera dominar-lo, per por de que s manifesti d'una manera comprometedora. Quan veu l'Otello en el teatre, pressentint la sort de Desdemona, tus brugidosament pera reprimir les llàgrimes que li inflen els ulls, i, recelós de que l veí descobreixi la seva debilitat, s'afanya a dir-li: «Quin dramon!». I sovint, el veí, am veu enter-