Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/70

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


bolida per l'emoció, que també s dóna vergonya de revelar, «Home, i tal! — li respon. — No m'agrada anar al teatre a veure tragèdies: bé prou que n passa cadascú a casa seva!».
 I en els concerts? En quin estat de tensió més mortificadora ha de tenir sempre l seu esperit pera convertir en «oh!» d'admiració ls badalls que en ell provoca aquella simfonia que diuen que es tant bona! I bis! i bis! diu cridant en acabat, i emplea pera fer repetir l'andante (cosa que no sab ni ha sabut mai en què consisteix) aquelles mans que l'home de la natura emplearia pera anar a bofetades amb els músics.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Com l'abim, el més enllà m'atreu i em subjuga. Pera quin fi s'haurà creat l'Univers?

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 En el món tots som pregonament materialistes. Quan mor una persona de la familia pot observar-se bé això. El moment de la mort causa un trastorn, plors, xiscles, desmais; però quan aquests arriben a llur paroxisme no es sinó quan treuen el cadavre de la casa.