bolida per l'emoció, que també s dóna
vergonya de revelar, «Home, i tal! — li respon.
— No m'agrada anar al teatre a veure tragèdies: bé prou que n passa cadascú a casa seva!».
I en els concerts? En quin estat de tensió més mortificadora ha de tenir sempre l seu esperit pera convertir en «oh!» d'admiració ls badalls que en ell provoca aquella simfonia
que diuen que es tant bona! I bis! i bis! diu cridant en acabat, i emplea pera fer repetir l'andante (cosa que no sab ni ha sabut mai en què consisteix) aquelles mans que l'home de la natura emplearia pera anar a
bofetades amb els músics.
_(page_70_crop).jpg)
Com l'abim, el més enllà m'atreu i em
subjuga. Pera quin fi s'haurà creat l'Univers?
En el món tots som pregonament
materialistes. Quan mor una persona de la familia pot observar-se bé això. El moment de la mort causa un trastorn, plors, xiscles, desmais; però quan aquests arriben a llur paroxisme no es sinó quan treuen el cadavre de la casa.
