Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/71

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

 Mai el ser que més estimem es el que més ens estima. Potser envers aquell que més m'estima tinc jo solament indiferencia. Potser odi. Aquesta regla ho es tant que àdhuc té excepcions; tant rares, que passen a la posteritat. Se diuen Julieta i Romeu, Pilades i Orestes.

 Abans d'estudiar geografia m pensava que l món era molt-més gran del que es, i abans de sentir me pensava que l cor era més petit.

 Crec que, en general, els homes, i sobre tot les dònes, se senten més agraits an els favors que fan que no pas an els que reben. Ser objecte d'un favor obliga a la gratitut.

 Felicitat es allò que se cerca o allò que s perd, mai allò que s troba ni allò que s té.