Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/71

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Mai el ser que més estimem es el que més ens estima. Potser envers aquell que més m'estima tinc jo solament indiferencia. Potser odi. Aquesta regla ho es tant que àdhuc té excepcions; tant rares, que passen a la posteritat. Se diuen Julieta i Romeu, Pilades i Orestes.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Abans d'estudiar geografia m pensava que l món era molt-més gran del que es, i abans de sentir me pensava que l cor era més petit.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Crec que, en general, els homes, i sobre tot les dònes, se senten més agraits an els favors que fan que no pas an els que reben. Ser objecte d'un favor obliga a la gratitut.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Felicitat es allò que se cerca o allò que s perd, mai allò que s troba ni allò que s té.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg