Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/72

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 No cerqueu per company unic un amic fidel, perquè us exposareu a caminar sols tota la vida.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 La critica no ha d'esser un microscopi que, aplicat a la cara d'una dòna bonica, ens mostri la seva epidermis grollera: ha d'esser el telescopi que ns fa entreveure mons de llum allí ont els ulls de la gent vulgar solament veuen tenebres.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Diuen que la vida es un somni! Es cert que n'hi ha molts que somnien, però també es cert que n'hi ha molts que no més dormen.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 Es molt trist lo que ns passa amb els grans homes: tots sabem, pera plorar-los, el dia que moren, però no podem saber, pera alegrar- nos-en, el dia que neixen.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg

 En l'alfabet de la felicitat la primera lletra es la X.

Perpetuínes (1907) (page 70 crop).jpg