non donò che il morire!
Leopardi.
En Bartrina ha mort! A dos quarts de quatre de la matinada d'ahir va extingir-se aquella inteligencia poderosa, va deixar de glatir aquell cor que tant sentia, va apagar-se pera sempre aquella mirada que tant deia! Al gener nostro il fato non donò che il morire, hauria dit ell, si en l'acte d'abandonar la vida hagués estat en el ple de les seves facultats, repetint els versos del seu poeta predilecte que ns-e serveixen de lema.
Qui es en la nostra terra que no coneixia en Bartrina? Qui no l'admirava? Qui no l volia? ¿Qui no havia passat hores i més hores escoltant aquells pensaments tant simpatics com originals que prodigava en les seves converses? ¿Qui no s'havia extasiat contemplant aquell noi que era tot un home, o, millor, aquell home que semblava un noi? ¿Qui no té gravades en la memoria alguna d'aquelles poesies on tractava ciencia, o alguna d'aquelles lucubracions cientifiques plenes de poesia? ¿Qui no li havia posat afecte sols veient sa
