Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/82

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


ja són un cor no més,
però un cor infinit que dins seu tanca
l'immensitat del cel.


Abans que a tu, jo n'he estimat una altra;
amb ella he estat aquí,
i sé tots els camins i les dreceres
que hi ha en aqueix jardí.

Darrera aquelles mates oloroses
la fita sé que hi ha:
no hi arribem, que aixís un altre dia
encar podrem tornâ.

L'amor, quan es amor, es llum de vida;
quan es desig, es foc;
quan es ja goig, es llamp; tot ho fa cendra
i dura sa llum poc.
D'amor a enuig hi ha tots els set matisos
de l'arc-de-Sant-Martí...
Allí ont acaba l blau i el verd comença,
qui es l'home que ho pot dî?

Darrera aquelles mates oloroses
la fita sé que hi ha:
no hi arribem, que aixís un altre dia
encar podrem tornâ.