Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/83

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


— A qui estimes més, — li deia, —
a mi o a Nostro Senyô? —
I, al notar sa confusió,
de goig i de pler somreia.
Ella m deia: — Tu ets ningú!
A Nostro Senyor! — I, al veure
que jo la volia creure,
me deia a l'orella: — A tu!


A LESBIA


(de catullus)


Lesbia, visquem i estimem
i als vellots no ns escoltem.
El sol post torna a lluî:
nostra vida no es així:
apagada un cop sa llum,
en nit eterna s consum.
Dó-m mil petons, cent després,
després mil, després cent més,
i altres mil i cent ben prompte,
i embolicarem el compte,
perquè així ni jo, ni tu,