Pàgina:Perpetuínes (1907).djvu/92

encara remontâ-s, té sempre l medi
de logrâ-ho, rebaixant lo que l rodeja.
I això ho fan tants! l mai ningú ls censura:
prou ells tindrien por, si por no fessin!
 
Altres n'hi ha, de l'ambiciós escala,
que homes de bé per tot arreu se diuen,
i, per debilitat, del crim són còmplices
mirant-lo indiferent. Lligar no saben
la causa amb els efectes, i no veuen
que l mal d'altre en son mal pot transformar-se.
Tranquil mira l pagès que ls boscos tallen;
no s'hi oposa: al revers, se n'aprofita;
però poc temps després les pluges vénen,
i en la montanya a l'aigua res detura,
i corre monts avall, i els rius desborda,
i els camps inonda... i el pagès ofega!

Am sa extranya indolència i apatia
los uns, am sa malicia ls altres, deixen
o fan que la mentida en eix món regni.
Més lo jovent, què hi diu? Si es l'egoisme
qualitat sols dels vells, ¿com no s prepara
a transformar-ho tot, en bé dels pobles?
¿Què fa al menys del jovent la part més alta,
la part que per sos títols o fortuna
ha de donar a les demés exemple?

Vestit am la lliureia de la moda,