cia? ¡Quí sab si encara avuy existeix aquell crani! ¡Quí sab si encara algú pot sentir la fiblada del remordiment al sapiguer que 'l crim, si crim hi hagué, no quedá sepultat del tot!
Aquest fet vos probará ben bé en quin olor morí en Piferrer de santedat literaria, perque á bon segur que 'l més fanátich no hauria gosat corre 'ls perills de la més sacrílega de las profanacions, sense la compensació que li duya 'l possehir materia d' experimentació tant fefacient y positiva.
Y vinch ja, senyors, á las duas derreras y més importants manifestacions del preu en que Barcelona tingué y té la memoria del seu Piferrer: á la colocació del retrato d' aquest en la galería de catalans ilustres ab que l' Ajuntament decora la gran Sala de Cent, y avuy, á la que no per més modesta hauria estimat en menos l' honrat si hagués pogut prevéurela, á la colocació d' altre retrato seu en la incipient galería d' excursionistas ab que decorém la histórica saleta en que estém reunits.
Sí, aquí, aquí tenia 'l seu lloch, al costat d' en Parcerisa, lo qui 's partí ab aquest la tasca de posar las primeras pedras d' aquell monument dels Recuerdos y bellezas de España, d' aquell monument que ab lo de la Biblioteca de autores clásicos españoles, catalana també per son fundador y per son editor, constituheixen las duas obras més sérias y de més empenta que ha produhit en la present centuria la nostra patria. Miréuvoslo, senyors; aquest es lo pálit reflex corporal d' aquella imaginació sana y ardenta, d' aquella admirable percepció crítica, d' aquella in-
