Pàgina:Piferrer (1884).djvu/16

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
16
piferrer

molt de temps, ab aquella mateixa Romería á Montserrate de que vos parlava y ab la atrevida fantasia á lo Walter-Scott que la corona, en la qual la veu de las montanyas, la veu de las ayguas, la veu del vent, la veu de la boyra ploran ab ramors misteriosas y gemechs planyívols sobre la desolació y la ruina de la patria.

Se comprén perfectament, si encara avuy es tanta la magia del estil d' en Piferrer sobre 'ls nostres temperaments desilusionats, quánta no havia d' esser la que exercís sobre aquella generació del 40 que, imbuhida en altres cánons estétichs, cercava en l' art, no l' anatomía analisadora de las peripecias de la vida propia de cada dia, sinó la pintura d' excitacions extraordinarias, de passions fenomenals, de conflictes trágichs acabats de volcanisar per la rimbombancia de la expressió y 'l desencadenament dels tropos retórichs. Aixís s' explica perfectament l' entussiasme d' en Parcerisa, l' ilustre dibuixant qual imatge en aquesta sala s' estremirá de goig al sentir prop seu la de son primer company de glorias y fadigas, al veure realisat en la prosa d' en Piferrer l' ideal qu' ell somniava pera 'l text de sa publicació.

Modest fadrí veler en sos principis en Parcerisa, com en Piferrer, dibuixantó després de mostras pera teixits y brodats, ab la lectura de las descripcions de la Alhambra en Le dernier Abecerraje d' en Chateaubriand havia sentit germinar, més ó menys en gros, en son cervell, la idea d' una publicació gráfich-literaria en la qual donar á conéixer tants de