abans, en Feu, perque ho dirá mellor de lo que jo ho diria, heuvos aquí la nota característica que 'l romanticisme catalá, fins de bolquers, ja ostentava: «Lo coneixement que demostran (los redactors de El Europeo y especialment n' Aribau y en López Soler) de las bonas teorías estéticas y molt particularment de Schiller, l' amor á la edat mitja y á las usansas caballerescas, la importancia que atribuheixen á la educació del home, llur entussiasme per lo art musical y la ópera italiana, lo respecte profón á las costums nacionals com enllassadas íntimament ab la religió, creencias, clima, lleys y demés elements socials, indican un saludable y primerench renaixement, notable en una societat de llarch temps contrariada per las preocupacions y 'l régim polítich..... Pot dirse que comensava á clarejar entre nosaltres, á despit del estrépit dels partits, l' amor á la historia y 'l carinyo per las costums sense degenerar en apocat y temerós: lo respecte á la religió, encara que lliure de supersticiosas reminiscencias; aqueix esperit conservador sá y fértil que, atent á las necessitats del segle, incrusta constantment nous elements de vida y desenrotllo en l' avior secular de las tradicions patrias.»
Aquestos son los carácters del romanticisme catalá ja desde que despunta en l' horisó; aquestos los que ostentará més tart al rompre en la quarta decada del segle; aquestos los que conservará quan, després de pondres, per dirho aixís, renaixerá en la restauració dels Jochs Florals y de la literatura catalana, filla de primer grau del romanticisme nacio-
