Aquesta pàgina ha estat revisada.
47
piferrer
altra generació s' apodera de la vida, ¡oh! poguém allavors,—no volém altra esperansa, no demaném altre conort,—vagar errants y silenciosos per las voras del Llobregat, per més que no guii ningú 'l nostres passos tremolosos, respirar l' oreig de las montanyas per més que son fret alé geli la nostra cara arrugada y macilenta, y reposar lo cap al peu dels cims del Montserrat per més que, sols y oblidats, haguém d' exhalar allí 'l sospir darrer.»
Y ara, senyors, ja podeu aplaudir, que no me aplaudireu á mi, sinó á don Pau Piferrer.—He dit.
