Pàgina:Piferrer (1884).djvu/5

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




Senyors:


Circunstancias tristíssimas que ningú podia preveure, y en las quals no hi té part cap ingratitut residenciable aquí, han fet que mans estranyas buydessen lo ninxo que á las despullas mortals de don Pau Piferrer obrí la pietat de sos amichs, y que 'l qui en vida, per la intensitat creadora de sa intuició estética y per la perspicacia vident de sa sensibilitat, havia sabut tot seguit aixecarse molt per damunt de la massa vulgar, hagués d' anar, anys després de mort, á pudrir sos ossos en la més negra de las fossas, la fossa comuna, la fossa dels borts, dels criminals y dels pobres.

Avuy, donchs, ni que volgués, podria la veneració de sos admiradors pagar á aquellas despullas lo tribut que bé mereixerian, erigíntlashi 'l panteó que á tants altres, ab menos títols que ell, regala la fortuna. Ni podria ni pot tampoch, en aquella diada que una santa costum dedica á recordar als vius la memoria dels qui foren, pendre forma semblant veneració en la més senzilla corona que demostrés al