visitant que trenta sis anys no havian sigut prou pera esborrar del cor tan simpática recordansa [1].
Y no obstant, si en alguna ocasió son tan solzament impediments materials los que privan de prestar aquells tributs, si en alguna ocasió no hi há que acusar á ningú ó quasi á ningú de desmemoriaments anti-patriótichs, si en alguna ocasió los contemporanis han fet justicia, y aquesta justicia la ha confirmada la mitja posteritat que forman prop de tres generacions, es tractantse de don Pau Piferrer.
La apoteóssis, si val enfilar tant la expressió, comensá en vida, s' arrodoní en sa mort, y ha persistit fins avuy, fins aquest moment en que la nostra associació hi contribuheix, en lo que ella pot y sab, ab la manifestació que estém celebrant.
Viu, pogué en Piferrer endevinar lo que era l' afalagador oreig de la popularitat literaria: pogué sentir l' aplaudiment de tot un públich al intérprete més acabat de sos entussiasmes musicals; pogué rebre la estreta de má dels artistas y dels patriotas al descriptor dels monuments de la terra y més valiós propagandista de llurs bellesas; pogué gosar de la aprobació de la gent de gust, que miravan com sa fantasía poética se llansava amunt pels ayres de la poesía romántica, peró sens perdre 'l rumbo ni aletejar perduda pels buyts del sentimentalisme estrafalari que á tants tombava 'l cervell; pogué presumir, per fi, ab quínas esperansas veya tothom en ell al qui, sabent aliar l' esperit crítich y rebuscador
- ↑ Véjas l' Apen. n.º 1.
