del arxiver ab la facundia imaginativa del poeta, estava cridat á escriure pels sabis y pel poble la historia de sa patria, un de sos projectes y un de sos ensomnis.
La mateixa fortuna, avara ab ell en sos principis, comensava ja á ablanírseli; que al fi y al cap, lo sou, per més que modestíssim, de Sub-bibliotecari en la Biblioteca de Sant Joan, lo de Catedrátich que gosá més tart, y lo poch que li valguessin sos treballs literaris, eran una renda pera qui, com ell, s' havia sentit tractar de tu per la miseria, y havia arribat per un instant á no veure més camí que 'l d 'un convent pera poguer satisfer sa set de vida intelectual y lliurarse de ser lo que son orígen y 'ls infortunis de familia l' obligavan á ser: un pobre veler d' última fila. En Piferrer morí pobre, es veritat; peró morir pobre á vint y nou anys y mitj, quan no s' ha nascut ab més caudal que 'l de las mans y 'l del cervell, no pot constituhir cap títol de censura d' aquestos ab que tants escusan la peresa ó la falta de valía, y tants altres, per moda ó per poch sentit de las realitats de la vida, condemnan á la societat dihent que deixa morir als genis pels hospitals.
Aquella apoteóssis en vida, aquesta benevolensa incipient de la fortuna trobaren llur coronament en l' acte de la mort. Potser la mort d' en Piferrer presenta un exemple únich en los anals de la justicia barcelonina. Barcelona 's conmogué tota al saber que estava malalt de perill: lo Bisbe enviá son carruatje pera durli 'l viátich, al qual acompanyaren ab atxas molts deixebles y amichs; y quan, consu-
