mada la obra de la naturalesa, son cos fou dut al cementiri, la gent que la tarde del 26 de Juliol de 1848 s' aplegá pels carrers del tránzit pera veure passar lo séquit fúnebre, pogué preguntarse ab sorpresa si era 'l cadavre d' un prímpcep de la fortuna ó de la sanch lo que tant inusitada pompa rodejava. Delegats de la autoritat eclesiástica, lo gefe polítich y l' Alcalde Corregidor, abdós en persona, l' ajuntament y claustre universitari en ple, corporacions académicas y á centas de personas, totas las sumitats del món intelectual barceloní, seguiren lo féretre desde la iglesia de Sant Francesch fins al cementiri, hont oradors y poetas [1] li daren comiat en entussiastas y sentidas frases. Y no obstant, ¿quí era aquell mort á tal estrem dignificat? Un pobre jove, de menos de trenta anys, fill d' un veler, tan pobre que sos amichs havian de pagarli 'l ninxo, y d' obrir, en memoria d' ell, una suscripció á fi de que sa mare no 's morís de miseria.
Aquesta suscripció demostrá lo que ell era estimat. Mentres á Barcelona 's constituhia una comissió de gent notable pera fomentarla, Palma de Mallorca hi ajudava baix la iniciativa del Capitá General, don Fernando Cotoner, y desde Madrid, fins desde Madrid, hi contribuhian, fent pública la contribució, homes com en Modest Lafuente, en lo ple
- ↑ De poesías ne llegiren en Balaguer y en Lluís de Retés; peró sembla que eran molts los que duyan paperet. Lo Diario de Barcelona, que publicá aquellas, hagué d' excusarse per falta d' espay de fer altre tant ab varias que li havian sigut remesas per los interessats. Tothom somniava ab lo triomf d' en Zorrilla quan l' enterro d' en Larra.
