entusiasme per tot lo que li sabía a elegant y distingit; y exagerantse, a la vegada, les condicions especials d'aquell home, pensà també en el perill que podria durli a n'ell mateix, si entrava a formar part de la familia. Y d'aquell día ensà, ni ell, ni l'apocada Julita, van viure ja, fins que'l Pare Saltor, confés de l'Elvireta, pogué dílshi que'ls sabía un bon partit, si la noya s'avenía a viure a Bilbao, ahont aquell residía. Se tractava d'un jove milionari, orfe de pare y mare, molt religiós, molt educat y molt dòcil, que's deya Amos Echevarría y que vivía consagrat a la explotació d'unes grans mines de ferro heretades de son pare. Pels informes que tenia'l Pare Saltor del seu confrare de Deusto que, en tot cas, faría'l casament, l'Echevarría era, ademés, de bona presencia, y únicament exigiría dues coses: que, no més pel ben parèxer, la noya portés algun dot, y que se'l rellevés en absolut del compromís d'axecar, ara ni may, son actual domicili. No estarà de més dir, si, seguint l'expressió grossera del Ortal, un partit axís «els havía de fer pessa.» Les circunscies d'esser tan rich, de viure lluny y d'estar prou enfeynat ab el seu negoci, feyan descomptar ja, de moment, el perill de que ambicionés la gerencia de la fàbrica; la d'esser ells, ademés, els iniciadors del casament,
