Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

dins d'aquella vall estreta y plujosa, hont, al mitx de tot, van trobar un día alivi'ls meus mals. Una precaució, potser inútil, m'hi empeny casi be cad'any.
 — No's quexi, donchs; —exclamà jovialment la noya, a qui aquells extrems exagerats havían fet molta més gracia de lo que ell pogués esperar.
 — ¿Tan trist es allò? Jo'm creya qu'era molt bonich.
 — ¿Donchs, pateix del estómach? Ja'l compadexo; — interposà la gran, qui, ab el soroll del tren, no havia entès prou be.
 En Deberga hagué de negar y afirmar ab el cap, pera respondre a una y altra alhora, y al impuls de la simpatía qu'anava guanyant totes les seves precaucions y malicies de bon-vivant, va dar a la pintoresca descripció que feu de la Vall de Ribes y de la vida d'establiment, tots els tons d'una conversa riallera, entretinguda y franca. Després, sens detindres en enutjosos detalls:
 — ¿Deya vostè, que'm compadeix, senyora? Mil gracies; però afortunadament ja no sé si necessito tant favor.¿Es que també n'ha patit, vostè?
 — Alguna vegada.
 — Donchs, quédinse allí. A veure si se animan a fermhi companyia alguns díes;—pregà ja ab bon desitx.