dins d'aquella vall estreta y plujosa, hont,
al mitx de tot, van trobar un día alivi'ls
meus mals. Una precaució, potser inútil,
m'hi empeny casi be cad'any.
— No's quexi, donchs; —exclamà jovialment la noya, a qui aquells extrems exagerats havían fet molta més gracia de lo que ell pogués esperar.
— ¿Tan trist es allò? Jo'm creya qu'era
molt bonich.
— ¿Donchs, pateix del estómach? Ja'l
compadexo; — interposà la gran, qui, ab el
soroll del tren, no havia entès prou be.
En Deberga hagué de negar y afirmar ab
el cap, pera respondre a una y altra alhora, y al impuls de la simpatía qu'anava guanyant totes les seves precaucions y malicies de bon-vivant, va dar a la pintoresca descripció que feu de la Vall de Ribes y de la vida d'establiment, tots els tons d'una conversa riallera, entretinguda y franca. Després, sens detindres en enutjosos detalls:
— ¿Deya vostè, que'm compadeix, senyora? Mil gracies; però afortunadament ja no sé si necessito tant favor.¿Es que també n'ha
patit, vostè?
— Alguna vegada.
— Donchs, quédinse allí. A veure si se
animan a fermhi companyia alguns díes;—pregà ja ab bon desitx.
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat revisada.
