payola d'hont ressaltava sa descolorida cara com d'un nimb, y entretenintse ab amor en arreglarli aquell esplet d'encenalls d'or que li arribavan a l'espatlla.
«Efectivament, — pensà en Deberga,—sí qu'es massa gran ja aquest noy pera anar ab una cabellera axís.» Y en veu alta:
— Sí qu'està groguet. A fòra se'ls hi posarà be. ¿Van potser a Ribes?
— Nó, senyor; a Puigcerdà; — va dir la
noya, revelant desitx de ficarse en la conversa.
Però, en aquest moment, tan impossible
se feu tapar l'entrada al sol ab les cortinetes furiosament batudes pel vent, qu'en Deberga no parà fins a haver lograt que
tota aquella familia passés a la seva meytat de cotxe. Posà'l noy al seu costat cedintli'l vidre y, ja tots reunits devant per devant,
reemprengué la conversa:
— Dispènsin l'indiscreció d'haver preguntat si anavan a Ribes. El desitx d'anticiparme la seguretat de tenirles de vehines per alguns díes...
— Gracies;—feu la gran ab un somrís dolcíssim.
— ¿Vostè's queda allí? — preguntà la petita.
— Allí;—respongué ell, girant els ulls en
blanch y fingint un sospir de pena. — Allí,
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/16
Aquesta pàgina ha estat revisada.
