Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/15

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

amoriscarse. Va encendre un cigarret y romangué d'esquena a n'aquelles dones, ab la mirada errant sobre montanyes y camps fugitius que rès li deyan, fins que'ls túnels y girades marejadores del sachnós Congost van obligarlo altra volta a seure.
 — Si vol fumar, per nosaltres, no s'estigui pas a la finestra. El fum no'ns incomoda;—va dirli, llavors, la gran, ab natural galantería.
 —¡Ah, cà! Moltes gracies, senyora;—feu ell, maquinalment y com sortint d'un soponci.
 Regnà una pausa, durant la qual considerà que l'educació l'obligava a mostrarse més amable ab vehines tan deferents, y, llavors, les invità a sa vegada a ocupar aquell altre cap de vagó, ahont no hi tocava'l sol.
 La noya dexà per tercera ò quarta volta aquella lectura que, per lo vist, feya massa distretament, y abaxà'l cap en senyal de dar mercès, mentres les donava de paraula més explícitament l'altra, pretextant que no podía perdre de vista al menut.
 —Es guapíssim; — feu en Deberga, desitjós ja de subsanar ses anteriors inconveniencies.—Sembla molt espavilat.
 ¡Pobrissó! ¡El tenim delicadet! — respongué la mare, cridantlo, treyentli la gran