qu'aquesta, era ben be lo que se'n diu una bona mossa. Estava en el bell punt de carns que requerían les intatxables proporcions
de sa figura, robusta sens greix, elàstica sense afectació, esbelta y distingida fins dins l'ample salva-pols de seda crua que duya
lleument cenyit al còs.
«Buena jembra!» exclamà, entre sí, aquell
sàtir ciutadà, formulantse l'impressió en andalús ben marcat. Y restà un moment ullprès, extasiat en la contemplació d'aquella
dòna, quan li vegé la cara. Ab sos ullassos negres, mullats de melangía, ab la color encesa pel ressol y ab l'expressió dolcíssima
de sos llavis termenats per dos clotets deliciosíssims, còm li recordà aquella hermosa testa de Madona del Sarto que, a casa seva, ell tenía sempre devant dels ulls! Aquesta semblansa tan casual li causà una sorpresa extranya, l'intrigà, com si's tractés d'una endevinació miraculosa del inspirat pintor italià. Però tot seguit, fent un esfors pera no entrar en conversa inútil, s'abocà malhumorat a una de les finestres oposades del vagó, extranyament desitjós de trobar esbargiment. En Deberga no era dels que's llensan a encaparrarse per ideals inaccessibles, y la seva especial situació econòmica de dependencia a llarga data, lo feya esser altament precavut devant dels perills de
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/14
Aquesta pàgina ha estat revisada.
