No omplía pas tant a n'en Deberga la noya, qu'era la que veya mellor. Tenía'l cap bonich, sí, y molt bon ayre, hermosa cabellera castany ab reflexos d'aram, naturalment prisada y molt esponjosa, y faccions petites, bastant correctes; però en sos ulls d'un verdós grisench de malaquita, en la comissura desdenyosa de sos llavis y en l'encarcarament alterós de son coll llarch, hi trobava en Deberga... ¿què sé jo?... una certa duresa antipàtica, que ni la serietat reflexiva de l'expressió total, ni'ls sensuals encisos d'un cutis tendre y puríssim y d'un desenrotllo de pit y costats excitants, bastavan a fer olvidar.
Y aquí estava de son dissimulat examen, quan, parant el tren devant de La Garriga, se van axecar les dues dones y's van abocar a les finestretes.
— ¿Quieres una tortilla, hijo mío?—preguntà la gran al noy, fentli un altre petó y tocantli'l front.—Míra, Tiburcio te la comprará.—Y quedantse discretament darrera'l nen pera dexar a disposició d'en Deberga la portella, encarregà la truyta al criat, que ja havía saltat a rebre ordres.
En Deberga, que s'havía també axecat, pogué llavors examinar millor aquella dòna que, fins pel metall de veu, l'atreya més que l'altra. Dos travessos de dit més alta
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/13
Aquesta pàgina ha estat revisada.
