Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/12

radades. Un fum tebi les envolcallà desagradablement omplíntleshi l'olfat d'olor de sofre y el paladar de gust de tinta. Y en Deberga que, a la fi, s'havía convensut també de que no dormiría, s'incorporà. Sortí'l tren de son cau negre, emprenentles adalerat per les assoleyades hortes del Vallès y, allavors, los companys de viatge's van saludar fredament, van obrir llibres y diaris y's passaren estones examinantse'ls uns als altres, ja per demunt dels fulls que no llegían, ja a través de la tènue trama de pestanyes que, de quant en quant, el llampegueig del sol els hi feya aclucar mal que volguessin.
— Es ben guapo;—va dir al cap de mitja hora, la petita, a l'orella de la gran.
— Molt;—afirmà aquesta, repassant, ab tota la minuciosa observació de dóna, les faccions del aludit.
Bon mosso y esbelt, moreno y nervut, ab sa cara ovalada y d'expressió igualment dòcil a l'energía qu'a la dolsura, ab aquells ulls daurats picadets de roig, que les grans pestanyes tenyían de melangía, ab aquell nas aguileny y prim y aquell bigoti y aquella mosca fortament arrelada, sota aquell llavi rich de sanch, a la barbeta dura y voluntariosa, era realment per aquelles viatgeres tot un home, al qui comensavan a perdonar interiorment la grossería de primera hora.