Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/179

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






VIII




 Ab tot y esser tan desitjada per la Pilar la quietut que llavors comensà a respirarse en aquell chalet, sense forasters ni visites, ni noves, casi, de la noya, qu'anava viatjant, se li hauría fet ben aviat insoportable, a no compendre lo beneficiós qu'era al Enriquet lo continuar allí. Unicament l'abnegació de mare podía enfrenar els impulsos, que, com bona filla, sentía la Pilar, de dexar aquella soletat pera entornarsen al costat de son pare, tan inconsideradament abandonat a mans d'una criada vella com la Mions. L'idea no més de que l'hemiplegía, que patía'l babo Prim, pogués reproduhirse un día trobantse'l pacient tan sol, no la dexava viure. El mancament dels Ortal a la promesa feta, la tenía indignada.