dòcil, de costums morigerades, que li assegurés una existencia apacívola, una posició brillant y sòlida pera poder lluhir y satisfer tots els seus gustos... hèus aquí'l seu partit. Cap de les seves amigues de colegi n'havía fet, fins ara, un de tan bò». Y orgullosa de la seva elecció, la noya Dou comensava a ilusionarse ben de veres pera l'home a qui, de bon principi, sols escoltà qui sab si per anyoransa ò per despit. Les vehemencies de passió d'aquell home, en apariencia tan fret, li arribavan a l'ànima com saumeris embriagadors que l'extremían tota de frisors may sentides, que li enfosquían la rahó y la memoria y l'afogavan ben sovint en silencis voluptuosos. De mica en mica, anavan ensenyorintse d'ella tots aquells exclusivismes insans del amor, que reduhexen al enamorat en adoració perenne de son ídol y'l tornan indiferent y sort a tot lo del món que l'envolta. Quan abeurava aquelles ansies vagues de fusió que li despertava sempre la mirada sostinguda y febrosa del Amós, tremolosa com una coloma, somniava, sens voler, en fugir ab aquest, lluny, ben lluny, fins a trobar un reconet ben isolat del món ahont no pogués arribar la vista ni la veu dels homes. Gruava la soletat y'l silenci que sentía gruar també en les mirades enceses y clavadisses del esti-
