mat. Tot, tot lo demés de la creació, s'anava esblaymant a sos ulls, perdent sa importancia y consistencia primaries. Ja no pensava en sa mare, ni en son germà, ni en sos oncles, ni en rès, ni en ningú, ni en sí matexa, que no fos ab relació de lo que convingués a ells dos. Poch a poch, el món per ella anava esdevenint tan exclusivament d'abdós com debía esserho el Paradís per Adam y Eva.
¿Y en quant a la Pilar? ¡Quín batibull de feynes y problemes no li havía caygut demunt pera distrèurela de tot lo que fos extrany al casament! Sòrt encara, d'haver pogut tancar als Escolapis al Enriquet, completament guarit de la passada anemia; que prou y massa'n tenía la bona senyora ab tant d'anar y venir de modistes, argenters y tallers de roba blanca; ab tant de vigilar, ja no sols als promesos, — quan l'Echevarría tornava de Bilbao, qu'era a cada punt, — sinó més y més, encara, l'ingerencia contínua y antipàtica dels perfidiosos Ortal, que's volían ficar en tot.
En aquesta tacitura les coses y després de varies indirectes de la noya, estant un vespre de tertulia a casa Dou la Julita y en Robert, ponderant una vegada més la gran boda que feya l'Elvireta, succehí que l'Ortal, com qui no vol la cosa, després de fre-
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/245
Aquesta pàgina ha estat revisada.
