mil duros de renda de la casa... encara, encara. En tornante a casar, també'ls perdías. Però donar lo poch qu'has pogut estalviar del usdefruyt... allò, sobre lo qual no arriba ja l'imperi d'ultra-tomba, que dius tu, del teu primer marit... Deu me'n reguart!
— Però, si't dich que m'ho tornaràn; — gosà replicar la Pilar, ab veu tremolosa.
— Qui t'ho abona? A veure? — obgectà l'altra. — La fàbrica? Pera seguir donante lo que't donava y restituhirte en tres anys lo qu'has bestret... be hauría de produhir casi'l doble de lo que ara us produheix, no es cert? ¿Còm se farà aquest miracle? ¿Y si, en lloch d'axò, sofrís un contratemps? si vingués una crisis? si us arreplegués una quiebra important? ¿Ja sabs lo qu'es el comers? ¿Ja sabs lo que son les industries? —
Aquí, aquí's destriava tot aquell embull, tot aquell núvol negre, qu'havía emboyrat tants de díes el seu pensament, que l'havía fet tant discutir y aparèxer tan coquina sense serho, pera entregarse, finalment, com una verjaula que no entenía lo que positivament havía entès. «¡Oh, mare, mare flasca, mare esclava del sentimentalisme, may prou senyora del seu albir, sempre sorda a la rahó!»
Per axò, per axò, tractà encara d'excusarse, dient, encongidament:
Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/262
Aquesta pàgina ha estat revisada.
