Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/29

del Ter, la que més s'havía contemplat en Deberga altres anys, no sols per l'importancia qu'acusavan els edificis de qu'estava composta, sinó també per l'hermós cop de vista qu'ofería, tan bellament emboscada entre les esponeroses verdors que'l riu abrassava engelosit.
Ni'l noy, ni aquelles senyores, van dir una paraula, com si trobessin de mal gust fer ostentació de llur riquesa devant d'aquell estrany. Y aquest, respectant per molt la delicadesa d'aquesta discreció, va tornar a seures sens tampoch descloure boca. Tots van recullirse, llavors, en un d'aquells silencis tan freqüents entre'ls passatgers de carril, que comensan a sentir l'embrutiment d'algunes hores de trontoll y soroll ritmat. La noya llegí per quinta ò sexta vegada l'episodi en que'l marquès de Beaulieu's topa ab l'extrany cassador, que, després d'haverlo reptat ab tanta altanería, li regala la llebra qu'ell no havía sabut matar; la mamà tancà els ulls, més desitjosa de meditar que de dormir; y'l menut arrencà'l sòn, cargoladet en un recó, devant d'aquelles dones que s'havían quedat altre cop en la meytat de compartiment partidora del d'en Deberga. Aquest, a sa vegada, obrí un diari, y com sos ulls divaguessin inútilment per les sorollades lletres, va repanxigarse sota'l vidre