Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/327

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.






XIV




 Pot suposarse quín esglay sería'l de la Pilar, quan, a la vetlla del mateix día, ab tot y les severes ordres qu'havía donat al servey, va veure entrar altre cop en sa propia cambra al Ortal en persona, sense'l més previ anunci. Nó, no estava pas tan curtida ni acuyrassada com ella's creya, quan, al veures aquell home al devant, ab tot y venir barret en mà, blanch com un ciri, tot encongit, cap cot y tremolós de llengua,... ella reculà fins al fons del angle més llunyà, sense forses ni alè.
 — ¡Dòna, no t'espantis axís, per mor de Deu! Qualsevol diría que't vinch a matar.
 — ¿A què vens, donchs, mal'ànima? — exclamà ella, ja ab el botó elèctrich als dits.
 — Vinch pel balans, no més que pel ba-