Pàgina:Pilar Prim (1906).djvu/330

pantosa ab que havía après l'inesperada resposta que se li dava del balans. En Robert havía afrontat tots els perills d'aquexa visita, exagerats y tot per en Tiburci, a qui tenía sobornat ja de temps hà, per que, vegentse perdut ab l'escapada de l'Elvira, havía de ferse, a les bones ò a les males, ab el conforme firmat de la Pilar. Però al sentir que'l document estava en altres mans, restà glassat, esmaperdut. ¿Les rahaons ab que havía tranquilisat a sa neboda, podrían tranquilisar, per ventura, a qui no compartís la confiansa cega qu'en ell tenía posada aquella noya? Y, en aquest cas, havent arribat l'odi de la Pilar al punt qu'estava..... ¿què havía de passar? ¿Què passaría? En Robert se veya perdut, perdut de debò, y's moría més de rabia, encara, quan pensava qu'havía sabut anarsen de casa Dou, sense ni haver intentat arrencar el secret parader del document. «¡Oh! ¡de segur, de segur que'l tindría en Deberga! Y en mans del amant, comptèu, comptèu!»
 L'Osita'l tornava'l día següent aquest paper, dexantlo demutn la tauleta de la Pilar ab una cara molt llarga.
 — Ah, — feu l'interessada; — ¡el balans! A propòsit, filla, ¡quína altra escena ahir vespre! — Explicà tota exaltada la batussa, la trahició y expulsió d'aquell criat infidel,